Fa temps que no anem al poble del pare, 'Fañanás' (Osca).
Aquell estiu anava caminant pels voltants del poble per gaudir de la natura i dels horitzons que et permeten veure més enllà.
Molta de la gent que em saludava i em reconeixia ja no hi és.
Als pobles d'on venen les nostres arrells no ens em d'explicar, som reconeguts con a fills seus.
Quan vaig marxar d'Osca cap a Barcelona ho feia creien que guanyava, ara penso que em vaig deixar l'ànima pel camí.
