lunes, 23 de octubre de 2006

AMAR NO ES ANIQUILAR



Ayer quedé ante estas imágenes recogidas en el Forum de las Culturas de Barcelona y me vino a la mente la gran tragedia que estamos padeciendo.
Como mujer me siento dañada y uso de la imagen y la palabra para pedir que se retroceda por parte de quienes piensan que una vez una mujer quiere estar a su lado ésta lo ha de asumir le guste o no.
Se decía, de niña lo sentía, 'O mía o de nadie', y tantas otras frases que me ponían sobre aviso. Muchas historias escabrosas que a lo largo de esa infancia de los años sesenta no deploraban el comportamiento de los hombres y que hoy por querer ajustarla se convierten en nuestros verdugos.



lunes, 16 de octubre de 2006

He tornat a fer el viatge

Aquest pont he anat a Osca i he tornat cap a casa al costat dels pares. L'espai ha perdut la força que per a mi havia tingut aquest estiu en la cerca dels territoris de la infantesa.
La mare i jo vem anar pels espais que jo havia estat descobrint durant l'estiu i he vist que no tenien els colors i la frescura que a l'agost havia trobat.
L'aigua i el cel eren els únics que em retornaven les sensacions de fa dos mesos.



El paisatge ha perdut la frescor que recorda aquesta imatge.
Amb la mare vaig parlar bona estona asseguda a prop d'aquest indret. Va ser un dels millors moments d'aquests dies.

De tornada cap a Barcelona el cel era amb nuvols dispersos.
De camí cap a l'est vaig mirar enrera i vaig poder observar com s'anava amagant el sol darrera la terra. El cel anava agafant diferents tonalitats de la gama del rosa i del lila.
Apropant-nos a la nostra ciutat vem veure uns nuvols sobre la linia de la costa amenaçant-nos amb tormentes, cap al Tarragonés.

Normalment faig els viatges d'anada i tornada escoltant música. Aquest viatge ho he fet enganxada en la lectura. Llegir ha estat una de les meves activitats d'aquests dies.

domingo, 1 de octubre de 2006

Camins a la vora del riu


Aquest camí és a la vora del riu Isuela d'Osca.
Fa poc no podies gaudir d'aquest recorregut. És ara que ells que ho poden decidir han fet una ullada cap a la vora del riu i han tingut la bona pensada de preparar el terreny perquè tothom hi pugui passejar.
Aquests espais jo ja els havia explorat. Com no?, sent com era una nena es impossible que no mirès més enllà. És un lloc a prop de casa nostra. La casa que ja no hi és perquè s'han llençat les inmoviliaries a especular sobre el terreny.
El pare tenia vaques i havien de viure a les afores del centre urbà.
Vaig anar pels camps de blat que voltaven la ciutat i els horts que hi havia a la vora del riu. Anaven una colla de nens i nenes, la canalla del meu barri.

viernes, 29 de septiembre de 2006

Des de la carretera que ve del poble del costat



Fa temps que no anem al poble del pare, 'Fañanás' (Osca).

Aquell estiu anava caminant pels voltants del poble per gaudir de la natura i dels horitzons que et permeten veure més enllà.

Molta de la gent que em saludava i em reconeixia ja no hi és.

Als pobles d'on venen les nostres arrells no ens em d'explicar, som reconeguts con a fills seus.

Quan vaig marxar d'Osca cap a Barcelona ho feia creien que guanyava, ara penso que em vaig deixar l'ànima pel camí.

Després de una forta tormenta de calamarsa

Després de la tormenta ve la calma


This album is powered by
BubbleShare
- Add to my blog

Una posta de sol que m'acompanya en el meu viatge de tornada a casa


This album is powered by
BubbleShare
- Add to my blog

Per començar nous camins



Estic a punt de començar un nou camí, el que em portarà aquest bloc.
Ja és arribat el moment de començar la nova travessia.
Com que sóc de terres en dins el meu camí és de terra i el meu horitzó és el cel.

jueves, 28 de septiembre de 2006

lunes, 25 de septiembre de 2006


En la parada de la autopista, camino de Lérida.

domingo, 24 de septiembre de 2006

FAÑANÁS, el pueblo de mi padre.

Imagen escaneada, se tomo con una compacta.
La Iglesia del pueblo vista desde la carretera.
FORUM DE LES CULTURES

De la visita al forum, 5 de juny de 2004.

sábado, 23 de septiembre de 2006


Abans de les vuit del matí a la Sagrada Família el 29 de novembre de 2003.
A la plaça Catalunya de Barcelona la tardor del 2003.
Antonia, Ant, mi amiga. Vino por casa y se dejo hacer unas fotos. Con ella a mi lado hice esta composición. En su honor.
Es una de las mejores personas que me ha otorgado la vida.

Va ser el 30 de maig de 2004 que vaig fer aquestes fotos. La càmara no tenia molts pixels, vaig quedar satisfeta i encara m'agraden.
A la Primavera vaig sortir a fer un volt pels mateixos espais que ho he fet aquest estiu. Totes les imatges d'aquell moment i d'aquest em fan patent els canvis donats a l'espai i a la meva vida.
Els records s'adhereixen a les imatges.


viernes, 22 de septiembre de 2006



Aquest colom hi era a prop dels autocars que carregaven viatger a l'estació de Sants.

miércoles, 20 de septiembre de 2006



Al furat hi havien dos coloms estimant-se.

lunes, 18 de septiembre de 2006


Avui he fet la foto. Cada matí miro al mar des de l'autobuset, avui he baixat a fer-hi la foto. Eren dos quarts de nou i encara hi havia el reflexe del sol a l'aigua.

domingo, 17 de septiembre de 2006


Aquest gerro de fang ho vaig fer fa dos estius, ho tenia sota la pica de rentar plats. L'altre dia em va cridar l'atenció i ho vaig ficar al rebedor de casa. Vaig treure aquests palets d'un altre gerro i com em va fer patxoca li vaig fer la foto. Ja ho tinc integrat al meu espai.

domingo, 10 de septiembre de 2006



Acequia que riega la huerta de la Hoya de Huesca.


Al norte los Pirineos. Salto del Rondán. Dice la leyenda que saltó, Roland, de un lado al otro, con su caballo.
El aire despejó el paisaje. Desde el mirador de las Miguelas. Las montañas parecían estar a tiro de piedra. Finales de Agosto, 2006, en Huesca.
Paseo fotográfico al caer la tarde, de regreso a casa por el Trasmuro.

"Salto de Roldán: Lugar situado en la sierra de Guara, a los pies del pico del Águila y que destaca ante nuestros ojos por su aspecto. Se trata de dos grandes peñas separadas por el río Flumen a las que se accede desde la carreterita que une Apiés y Sabayés y luego con Sta. Eulalia de la Peña. La vista sobre la Hoya de Huesca y todo el sur de la provincia es impresionante. En invierno y cuando el Moncayo está nevado, este se hace perfectamente visible. Hay restos de una fortaleza medieval musulmana (Tan Wa Man) y de una iglesia. Importante colonia de buitres. El nombre tiene su origen en la leyenda que cuenta que Roldán en su huida de sus enemigos saltó de una peña a otra y esto le salvó la vida."
(http://usuarios.lycos.es/btthoya/quever3.htm)

martes, 5 de septiembre de 2006

Costanilla por la que me acercaba hasta el callejón.
Era niña y no me importaba subir o bajar calles.
En esta calle estaba la sede de un periódico que en ese tiempo se publicaba en Huesca, La Nueva España. Recuerdo llevar de parte de mi padre algún anuncio a este diario.

Este callejón ha sido remozado. Los primeros días del veraneo quise pasar por él y cual no fue mi sorpresa se ha cortado el paso. Era una de las rutas de 'alcuerce' que hiciera muchas veces de niña. Me llevaba a una tienda a la que mi madre me mandaba en domingo para buscar aquellas cosas que se había descuidado de comprar.

La muralla recibe los últimos impactos solares.


El Trasmuro de este lado próximo a las Miguelas está mejor conservado.



La 'carrera' ('calle') San Martín en el encuentro con el Coso Bajo. La calle de San Martín sube desde el río Isuela hasta la muralla. Es una de las primeras calles que se formaron fuera de las murallas de la ciudad.
El coso recorre la muralla.
Hacía el norte localizamos el Trasmuro. Rodeamos el casco antiguo por el Coso Alto, las Cuatro Esquinas y El Coso Bajo que llega a Santo Domingo, mi barrio.
Inicio este espacio para colocar las fotos que tengo relacionadas con mi ciudad natal.
He pasado estos últimos días registrando los cambios que se dan en el paisaje urbano.



Es lunes, 28 de Agosto. Me despido de mi ciudad y lo hago tomando imágenes a lo largo del recorrido. Ésta es la parrilla que adorna las calles para los sanlorenzos, nuestra fiesta (San Lorenzo/Lorien/LLorenç) que va del 9 al 15 de Agosto. Estamos a la altura de La Compañía (iglesia).

lunes, 4 de septiembre de 2006


LAS CALLES POR LAS QUE PASEE ESTE VERANO. HUESCA


Éste es el Trasmuro. Lo que queda de muralla a la vista que está cara al norte.





Éste es el Coso Alto.
El 'coso' es la calle que recorre la antigua muralla.