AMAR NO ES ANIQUILAR



Ayer quedé ante estas imágenes recogidas en el Forum de las Culturas de Barcelona y me vino a la mente la gran tragedia que estamos padeciendo.
Como mujer me siento dañada y uso de la imagen y la palabra para pedir que se retroceda por parte de quienes piensan que una vez una mujer quiere estar a su lado ésta lo ha de asumir le guste o no.
Se decía, de niña lo sentía, 'O mía o de nadie', y tantas otras frases que me ponían sobre aviso. Muchas historias escabrosas que a lo largo de esa infancia de los años sesenta no deploraban el comportamiento de los hombres y que hoy por querer ajustarla se convierten en nuestros verdugos.

He tornat a fer el viatge

Aquest pont he anat a Osca i he tornat cap a casa al costat dels pares. L'espai ha perdut la força que per a mi havia tingut aquest estiu en la cerca dels territoris de la infantesa.
La mare i jo vem anar pels espais que jo havia estat descobrint durant l'estiu i he vist que no tenien els colors i la frescura que a l'agost havia trobat.
L'aigua i el cel eren els únics que em retornaven les sensacions de fa dos mesos.



El paisatge ha perdut la frescor que recorda aquesta imatge.
Amb la mare vaig parlar bona estona asseguda a prop d'aquest indret. Va ser un dels millors moments d'aquests dies.

De tornada cap a Barcelona el cel era amb nuvols dispersos.
De camí cap a l'est vaig mirar enrera i vaig poder observar com s'anava amagant el sol darrera la terra. El cel anava agafant diferents tonalitats de la gama del rosa i del lila.
Apropant-nos a la nostra ciutat vem veure uns nuvols sobre la linia de la costa amenaçant-nos amb tormentes, cap al Tarragonés.

Normalment faig els viatges d'anada i tornada escoltant música. Aquest viatge ho he fet enganxada en la lectura. Llegir ha estat una de les meves activitats d'aquests dies.

Camins a la vora del riu

Aquest camí és a la vora del riu Isuela d'Osca.
Fa poc no podies gaudir d'aquest recorregut. És ara que ells que ho poden decidir han fet una ullada cap a la vora del riu i han tingut la bona pensada de preparar el terreny perquè tothom hi pugui passejar.
Aquests espais jo ja els havia explorat. Com no?, sent com era una nena es impossible que no mirès més enllà. És un lloc a prop de casa nostra. La casa que ja no hi és perquè s'han llençat les inmoviliaries a especular sobre el terreny.
El pare tenia vaques i havien de viure a les afores del centre urbà.
Vaig anar pels camps de blat que voltaven la ciutat i els horts que hi havia a la vora del riu. Anaven una colla de nens i nenes, la canalla del meu barri.

Des de la carretera que ve del poble del costat

Fa temps que no anem al poble del pare, 'Fañanás' (Osca).

Aquell estiu anava caminant pels voltants del poble per gaudir de la natura i dels horitzons que et permeten veure més enllà.

Molta de la gent que em saludava i em reconeixia ja no hi és.

Als pobles d'on venen les nostres arrells no ens em d'explicar, som reconeguts con a fills seus.

Quan vaig marxar d'Osca cap a Barcelona ho feia creien que guanyava, ara penso que em vaig deixar l'ànima pel camí.

Després de una forta tormenta de calamarsa

This album is powered by
BubbleShare
- Add to my blog

Després de la tormenta ve la calma

This album is powered by
BubbleShare
- Add to my blog

Una posta de sol que m'acompanya en el meu viatge de tornada a casa

This album is powered by
BubbleShare
- Add to my blog